Fa dos dies que vam visitar el gran temple, el Taj Mahal (Agra). Despres de passar unes mesures de seguretat no gaire segures ( es volien quedar el frontal d'en David), vam entrar a l'imponent temple. Hi vam anar molt d'hora al mati (a dos quarts de vuit ja hi erem) per no trobar-nos turistes i per tenir una bona llum. El primer objectiu el vam complir pero el segon... no va fer gaire bon dia (mes aviat plujos). Tot i aixi, la boirina tambe hi va posar la seva dosi de magia. Podriem dir que es l'unica rao per la qual val la pena visitar Agra. Ah, tambe un restaurant de menjar del sud de la India. Jo em vaig menjar un neula immensa farcida de patata i col. Mmmm.
A la tarda vam marxar cap a Mathura, on ens vam despedir del cotxe i de l'Ohm, el nostre conductor, per agafar el tren cap a Varanasi. Vam passar la tarda al restaurant de l'estacio mirant un pessebre vivent fantastic: hi havia pastors, el bou, la dona que renta, els que porten la llenya... ah, i la dona que escalfa i canta cansons de bressol (a en David li va escalfar l'esquena i gairebe el fa adormir).
Cap al vespre, vam intentar esbrinar quin tren haviem d'agafar. Nosaltres teniem un bitllet amb uns numeros de seient pero quan vam consultar les llistes, als nostres llocs hi havia anotada altra gent. Finalment, vam veure aquests quatre noms junts: Tordi, Anna, Dizga, David i vam deduir que erem nosaltres. Per tant, cap a dalt del tren. El tren va comensar a funcionar i nosaltres vam anar fent el llit i ens vam posar a dormir. Al migdia vam arribar a Varanasi amb una mica de retard pero descansats i amb energia.
Hem estat dos dies a Varanasi que mereixen una entrada a part.
Dema a la tarda agafarem un altre tren cap a Delhi.
Molt bons reis a tots (aqui esta ple de patges del rei negre, jo crec que es un punt a favor de cara als regals... ;)
Hola nens, ens agrada seguir el viatge a través dels vostres comentaris, pel que diu la Dolsa ja esteu al final de la ruta, ens pensavem que a Beranasi hi estarieu més dies, ara us queda visitar Delhi que suposem que també té tela, que tot continüi com ara que a jutjar per les fotos esteu molt ¨macos¨, Muuuuuuuuaaaaaaaaaaa.
ResponEliminaCanalla!!!
ResponEliminaJa he vist això del pedidu!!! que bé, quina il·lusió!
Ahir la cavalcada va ser un èxit, foca!!! Els nens estaven mooolt nerviosos i molt guapos amb els polars brudats! Vam quedar molt bé!
A ls fotos ja gairabé formeu part del paisatge, ja teniu colors més orientals....
M'agrada això que el frontal sigui considerat perillós, la veritat és que a la Dolça sempre li ha fet por.
Apa, que vagi bé la tornada!
pau.
eiiiiiiiiiiiiii!
ResponEliminano us deixeu la barqueta pel Ganges... si la barqueta es tomba nena maca no tingius por, tirarem la corda enlaire i cantarem una cançó.
petons.
Maira, Maria i Cesc
Seguim fascinats aquest vostre viatge per les terres d’orient, d’on ens han vingut els Reis Mags, tal com marca la tradició.
ResponEliminaPer bé que aquest any, alguns patges han fet el recorregut a l’inrevés i s’han quedat per allà, enllà...
Us hem trobat a faltar una miqueta, el racó del vostres regalets en revelava l’absència...
Que l’estada que us queda per aquestes orientals terres us sigui tan plaent com fins ara.
Ja estem delerosos de sentir-vos-ho explicar de viva veu.
Mª C i M
Desde diumenge que no haviem llegit cap més resum vostre , i veiem que cotinueu amb el votre bon sentit de l'humor , aixó es bò ,a més d'anar afegint moltes més anecdotes i vivencies dáquest fantástic viatge ,que ja va arrivant a la fí. Dons bé macos esperem amocionats la voatra arrivada ja que semblara , i aquest any sera de debó la dels Reis de l'Orient.Petons Josep i Pilar
ResponEliminaHola Anna & co, he fet el xafarder en aquest album de fotografies tan boniques que heu seleccionat. És fascinant veure els contrastos de color, la gent, els animals, els menjars, les construccions ... tota aquesta barreja de sentits, les olors, la vista, els gust ... fan que la índia sigui un país especial. No hi he estat, però ... quasi m'ho sembla veient aquest reportatge. Bona nit i a veure el proper viatge a on us deixareu caure. Ferran, Maria i Oriol.
ResponElimina